Paulo Freire (1921-1997) va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX. Amb el seu principi del diàleg, va crear un projecte educatiu basat en la humanització, amb la intenció d’alliberar a l’home de tot allò que no el deixava ser verdaderament persona. Va ser el pedagog dels oprimits i en el seu treball va transmetre la pedagogia de l'esperança. Va influir en les noves idees alliberadores a Amèrica Llatina i en la teologia de l'alliberament, en les renovacions pedagògiques europees i africanes, i la seva figura és referent constant en la política alliberadora i en l'educació.
Paulo Freire es va ocupar dels homes i dones adults «no lletrats o inalfabets», d'aquells anomenats «els oblidats del món», d'aquells que no podien construir-se un món de signes escrits i obrir-se altres mons, entre ells, el món del coneixement
(sistematitzat) i el món de la consciència (crítica). Perquè per Freire el coneixement no es transmet, sinó que en tot moment «s’està construint»: l'acte educatiu no consisteix en una transmissió de coneixements, és el fet de poder gaudir de la construcció d'un món comú.Per Paulo Freire, el procés d'alfabetització en persones adultes té tots els ingredients necessaris per a l'alliberament (l'aprenentatge i aprofundiment de la pròpia paraula, la paraula d'aquells que no els és permès expressar-se, la paraula dels oprimits que només a través d'ella poden alliberar i enfrontar críticament el procés dialèctic de la seva historització...) . L’individu, poc a poc aprèn a ser autor, testimoni de la seva pròpia història; aleshores és capaç d'escriure la seva pròpia vida, conscient de la seva existència i sent protagonista de la història.
Vols saber més coses sobre Paulo Freire?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada