COEDUCACIÓ
dissabte, 22 de maig del 2010
La coeducació és l'educació d'ambdós sexes en comú, és a dir, de la paritat entre l’home i la dona. Aquesta qüestió s’ha pogut dur a terme des de fa relativament pocs anys, doncs de l’època del franquisme (inclosa) cap enrere, la dona pràcticament no tenia ni veu ni vot ni a casa ni en la societat en general. Així doncs, no podien prendre decisions importants respecte als seus fills si el marit no hi estava d’acord i encara menys desenvolupar professions de tot tipus degut a la poca consideració i a la repressió que patien.
Així doncs, podem parlar de dos tipus de coeducació. Per una banda tenim la coeducació familiar, que és la que respecta a la família i als fills en concret. En aquest context, la coeducació es pot entendre com el fet de compartir la responsabilitat d’educar als fills en tots els sentits: ocupar-se els dos dels hàbits domèstics, de les dinàmiques familiars, de les decisions i de totes les tasques i responsabilitats que comporten. Per una altra banda, tenim la coeducació a l’escola, que fa referència al fet de que els mestres, tant homes com dones, siguin tractats per igual i tinguin els mateixos drets i deures, sense fer cap tipus de discriminació.
“No caminis davant meu, perquè no podria seguir-te.
No caminis darrere meu, perquè podria perdre’t.
No caminis sota meu, perquè podria trepitjar-te.
No caminis sobre meu, perquè podria sentir que em peses.
Camina al meu costat, perquè som iguals”
Adreces d'interés:
Resiliència
La resiliència és la capacitat de les persones per a sobreposar-se als períodes de dolor emocional. Aquesta capacitat de resistència emergeix en situacions de shock i de molt estrès emocional, com ara la pèrdua d’una persona estimada, el maltracte o l’abús físic o psíquic, l’abandó afectiu, el fracàs, les catàstrofes naturals o la pobresa extrema. Per totes aquestes raons, aquest terme és molt utilitzat en l’àmbit d’infància i menors, doncs és la meta que es vol aconseguir amb els infants i joves que resten en centres residencials d’acció educativa (CRAE).
Les pilars de la resiliència són els factors que resulten protectors per a l’ésser humà i són els següents: autoestima consistent, introspecció, independència, capacitat per relacionar-se i crear vincles, iniciativa, creativitat, humor, moralitat i capacitat de pensament crític. Cal dir que tot això s’ha de treballar amb els nens des que són ben petits per a que conforme vagin creixent tinguin ja assumits i integrats tots aquests valors i conceptes per a que es puguin enfrontar a situacions d’estrès i i dolor emocional de manera resilent.
“Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos no alumbran ni queman, pero otros arden con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear y quien se acerca se enciende.”
Eduardo Galeano
Per saber-ne més...
Violència domèstica o Violència de gènere?
Moltes feministes argumenten que l’expressió “violència domèstica” no és correcta i que s’hauria de dir “violència de gènere”. Aquesta diferència es deu a que “violència domèstica” és una expressió més general que “violència de gènere”. La domèstica fa referència a la casa en general, és a dir, a tots els membres que hi conviuen; això vol dir que la violència sota aquest nom podria englobar també a fills o avis. En canvi la de gènere és un nom més adequat perquè especifica que és de dona cap a home (poc freqüent) o de home cap a dona. La nostra opinió és que el terme “domèstica” és incorrecte, ja que és un nom innecessari. Hi ha el maltracte a menors, el de la tercera edat, el de gènere i fins i tot l’animal (ja que parlem de membres d’una casa), i per tant no crec que necessitem un terme que ho englobi tot, ja que cada tipus té les seves característiques, les seves causes i les seves conseqüències, i per tant s’hauria d’individualitzar.
El principal factor de l’increment de la violència de gènere és que la situació de la dona ha evolucionat molt i favorablement en els últims anys, i això ha fet que es trenquin molts dels valors preestablerts des de sempre; és a dir, sempre s’ha cregut que la dona havia de ser a casa i s’havia d’encarregar dels fills, de la casa, de la cuina i del marit, però ara la figura de la dona es va equiparant a la de l’home i ella també treballa, també guanya diners (i per tant és autònoma econòmicament) i tampoc té temps de fer les feines domèstiques, així que això s’ha de repartir. A partir d’aquí, l’home s’ha vist amenaçat al veure aquest canvi de rol i no ho accepta. Juntament amb això, la idea de que la dona és de l’home i ha de ser controlada per aquest, encara està en ment de molts individus masculins, i fins que això no es pugui anar eliminant del tot la violència de gènere no pararà de créixer.
El telèfon del que disposen les víctimes de violència de gènere, és el 016 disponible les 24 hores per qualsevol emergència.
Adreçes d'utilitat:
Coneixes a Paulo Freire?
dimecres, 19 de maig del 2010
Paulo Freire (1921-1997) va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX. Amb el seu principi del diàleg, va crear un projecte educatiu basat en la humanització, amb la intenció d’alliberar a l’home de tot allò que no el deixava ser verdaderament persona. Va ser el pedagog dels oprimits i en el seu treball va transmetre la pedagogia de l'esperança. Va influir en les noves idees alliberadores a Amèrica Llatina i en la teologia de l'alliberament, en les renovacions pedagògiques europees i africanes, i la seva figura és referent constant en la política alliberadora i en l'educació.
Paulo Freire es va ocupar dels homes i dones adults «no lletrats o inalfabets», d'aquells anomenats «els oblidats del món», d'aquells que no podien construir-se un món de signes escrits i obrir-se altres mons, entre ells, el món del coneixement
(sistematitzat) i el món de la consciència (crítica). Perquè per Freire el coneixement no es transmet, sinó que en tot moment «s’està construint»: l'acte educatiu no consisteix en una transmissió de coneixements, és el fet de poder gaudir de la construcció d'un món comú.Per Paulo Freire, el procés d'alfabetització en persones adultes té tots els ingredients necessaris per a l'alliberament (l'aprenentatge i aprofundiment de la pròpia paraula, la paraula d'aquells que no els és permès expressar-se, la paraula dels oprimits que només a través d'ella poden alliberar i enfrontar críticament el procés dialèctic de la seva historització...) . L’individu, poc a poc aprèn a ser autor, testimoni de la seva pròpia història; aleshores és capaç d'escriure la seva pròpia vida, conscient de la seva existència i sent protagonista de la història.
Vols saber més coses sobre Paulo Freire?
Caceres del tresor
dimarts, 18 de maig del 2010
Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.Una “cacera del tresor” , també coneguda com “treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Huntés una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen
blocs.xtec.cat/caceres/
espurna.ning.com/group/webquest -
Què és una Webquest?
dimarts, 11 de maig del 2010
És una proposta didàctica basada en la recerca d’informació a Internet i en l’elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d’algun producte que impliqui activitats cognitives d’ordre superior (análisis, síntesi, valoració, etc.)
Es tracta d’una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d’informacions en unes pàgines d’internet concretes, extraient
les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són:
- Combinar els continguts curriculas amb l’ús de les tecnologies de la información i la comunicación a l’aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
Es tracta d’una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d’informacions en unes pàgines d’internet concretes, extraient
les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són:- Combinar els continguts curriculas amb l’ús de les tecnologies de la información i la comunicación a l’aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
Les webquests es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació.Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.
Per més informació:
Fomentem la interculturalitat!
dimarts, 4 de maig del 2010
Interculturalitat és un terme sorgit des del el camp educatiu i amb l’aportació del camp de la sociologia, l’antropologia i la psicologia. La noció d’interculturalitat introdueix una perspectiva dinàmica de la cultura i de les cultures; es centra doncs en el contacte i la interacció sociocultural, no només en la juxtaposició de cultures que conviuen en una mateixa zona sinó anar una mica més lluny i barrejar-les.
La cultura no evoluciona si no és pel contacte amb altres cultures, però els contactes entre aquestes poden tenir característiques molt diverses.
Tota cultura és bàsicament pluricultural, és a dir s’ha anant formant i continua formant-se a partir dels contactes entre diverses comunitats de vides que aporten la seva manera de pensar, sentir i actuar. Evidentment els intercanvis culturals no tindran les mateixes característiques i efectes. És a partir d’aquests contactes que es produeix el mestissatge cultural: la barreja.
Si el concepte “pluricultural” serveix per caracteritzar una situació, la interculturalitat descriu una relació respectuosa entre cultures. Llavors interculturalitat implica, per definició, interacció.
No hi ha cultures ni millor ni pitjors. Hem d’acceptar que no existeixen les jerarquies entre cultures, per tant hem de considerar-les dignes i mereixedores de respecte. Això vol dir que l’única manera d’entendre les diferents cultures és interpretant les seves manifestacions d’acord amb els seus criteris culturals. No vol dir, això, que deixem de banda el nostre criteri, però si que suposa inicialment deixar-lo en suspens fins que no entenguem la complexitat simbòlica de les moltes pràctiques culturals.
Hem vist, doncs, que la pluriculturalitat caracteritza una situació, però no garantitza una relació respectuosa. La trobada de les cultures no és forçosament intercultural. Un fenomen cultural no vol dir que les cultures es trobin...pot haver-hi simplement agressió o eliminació.
Tota cultura és bàsicament pluricultural, és a dir s’ha anant formant i continua formant-se a partir dels contactes entre diverses comunitats de vides que aporten la seva manera de pensar, sentir i actuar. Evidentment els intercanvis culturals no tindran les mateixes característiques i efectes. És a partir d’aquests contactes que es produeix el mestissatge cultural: la barreja.
Si el concepte “pluricultural” serveix per caracteritzar una situació, la interculturalitat descriu una relació respectuosa entre cultures. Llavors interculturalitat implica, per definició, interacció.
No hi ha cultures ni millor ni pitjors. Hem d’acceptar que no existeixen les jerarquies entre cultures, per tant hem de considerar-les dignes i mereixedores de respecte. Això vol dir que l’única manera d’entendre les diferents cultures és interpretant les seves manifestacions d’acord amb els seus criteris culturals. No vol dir, això, que deixem de banda el nostre criteri, però si que suposa inicialment deixar-lo en suspens fins que no entenguem la complexitat simbòlica de les moltes pràctiques culturals.
Hem vist, doncs, que la pluriculturalitat caracteritza una situació, però no garantitza una relació respectuosa. La trobada de les cultures no és forçosament intercultural. Un fenomen cultural no vol dir que les cultures es trobin...pot haver-hi simplement agressió o eliminació.
“La trobada de les cultures es converteix en un fenomen cultural si, d'alguna manera, existeix acceptació i projecte comú" (Edgard Weber).
Per seguir fomentant la interculturalitat...
www.joves.net/.../interculturalitat/main.htm
www.interculturalitat.cat
www.bibgirona.net/.../interculturalitat/index.htm
www.interculturalitat.cat
www.bibgirona.net/.../interculturalitat/index.htm
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
El nostre xat
